Etapa Pre-esquemtàtica
(Dels 4 als 7 anys)
Al voltant dels quatre anys l’infant aconsegueix moure el canell i el polze
amb força autonomia. Això li permetrà fer dibuixos que esdevindran formes
gràfiques que representaran figures reals o de ficció.
En aquesta fase nens i nenes dibuixen formes relacionades amb l’entorn
i les seves representacions comencen a ser identificades per l’adult.
Els primers dibuixos evolucionen al llarg dels quatre, cinc i sis anys, edats
que impliquen aquesta etapa preesquemàtica on el tret més important és
l’aparició de la figura.
Les figures neixen d’un perfeccionament de les formes i d’un millor sentit
estètic.
És una etapa en què es poden observar grans salts qualitatius pel que fa a
la figura humana i els objectes.
Un dels temes preferits és la figura humana, anomenada també capgrossos,
atesa a la grandària del cap.
Arriba un moment que l’infant intenta representar el moviment.
És evident que un infant de quatre anys sap més del seu cos del que manifesta
en el dibuix. Això vol dir que els dibuixos són essencialment un
llenguatge icònic amb més dificultats d’adquisició i evolució que el llenguatge
verbal.
En aquesta etapa l’infant comença a distribuir l’espai en funció de la importància
que doni als objectes representats. I un tret que es repeteix és
que tant les persones com els objectes floten.
Els colors escollits no es corresponen amb la realitat, sinó que els tria en
funció del gust personal o simplement dels que tingui més a mà.
Dins la figura humana, el cap i el rostre són la part del cos que defineixen la
persona. En aquesta etapa l’infant dibuixa els ulls, el nas i la boca com a elements
principals. Les orelles, en canvi, són més difícils de veure en les representacions,
ja que prefereixen dibuixar el cabell i per tant queden tapades.
No obstant això hi ha nenes que sí dibuixen les orelles quan volen dibuixar
una figura femenina amb arracades. I el mateix passa amb les pestanyes.
A l’edat de cinc anys els infants comencen a dibuixar la figura dividida
en dues parts: el tronc i les cames. També es pot observar que a la part
del tronc dibuixen un jersei i a les cames fan uns pantalons o una faldilla.
Un altre element interessant per analitzar és l’ús del color en l’etapa figurativa
o preesquemàtica.
Quan l’infant comença a representar figures el preocupa més la forma que
el color. A més els colors emprats no tenen gaire relació amb les figures o
objectes dibuixats.
(Dels 4 als 7 anys)
Al voltant dels quatre anys l’infant aconsegueix moure el canell i el polze
amb força autonomia. Això li permetrà fer dibuixos que esdevindran formes
gràfiques que representaran figures reals o de ficció.
En aquesta fase nens i nenes dibuixen formes relacionades amb l’entorn
i les seves representacions comencen a ser identificades per l’adult.
Els primers dibuixos evolucionen al llarg dels quatre, cinc i sis anys, edats
que impliquen aquesta etapa preesquemàtica on el tret més important és
l’aparició de la figura.
Les figures neixen d’un perfeccionament de les formes i d’un millor sentit
estètic.
És una etapa en què es poden observar grans salts qualitatius pel que fa a
la figura humana i els objectes.
Un dels temes preferits és la figura humana, anomenada també capgrossos,
atesa a la grandària del cap.
Arriba un moment que l’infant intenta representar el moviment.
És evident que un infant de quatre anys sap més del seu cos del que manifesta
en el dibuix. Això vol dir que els dibuixos són essencialment un
llenguatge icònic amb més dificultats d’adquisició i evolució que el llenguatge
verbal.
En aquesta etapa l’infant comença a distribuir l’espai en funció de la importància
que doni als objectes representats. I un tret que es repeteix és
que tant les persones com els objectes floten.
Els colors escollits no es corresponen amb la realitat, sinó que els tria en
funció del gust personal o simplement dels que tingui més a mà.
Dins la figura humana, el cap i el rostre són la part del cos que defineixen la
persona. En aquesta etapa l’infant dibuixa els ulls, el nas i la boca com a elements
principals. Les orelles, en canvi, són més difícils de veure en les representacions,
ja que prefereixen dibuixar el cabell i per tant queden tapades.
No obstant això hi ha nenes que sí dibuixen les orelles quan volen dibuixar
una figura femenina amb arracades. I el mateix passa amb les pestanyes.
A l’edat de cinc anys els infants comencen a dibuixar la figura dividida
en dues parts: el tronc i les cames. També es pot observar que a la part
del tronc dibuixen un jersei i a les cames fan uns pantalons o una faldilla.
Un altre element interessant per analitzar és l’ús del color en l’etapa figurativa
o preesquemàtica.
Quan l’infant comença a representar figures el preocupa més la forma que
el color. A més els colors emprats no tenen gaire relació amb les figures o
objectes dibuixats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario